Autors i obres

BONAVENTURA CARLES ARIBAU

Bonaventura Carles Aribau fou un escrpitor, economista i poític català, així estudiant retòrica i poètica al seminari conciliar, hidroetàtica, estàtica i física experimental a la Junta de comerç.

Fou redactor d’El Europeo, divulgà les ideees estètiques de Friedrich von Schiller, i va propulsar la fundació d’El Vapor.

“La Pàtria” fou un poema que va escriure així convertint-se com al primer poema renaixentista i alhora inicià el periode del romanticisme en llengua catalana i el moviment literari de la Renaixença, al 1833. Oda a la pàtria, es considerà el primer poema renaixentista pels valors del qual parlava que identifiquen clarament aquest periode.

"A la Srta Maria Dolors de Belza” fou un sonet, molt destacat entre les seues obres.

És així com Bonaventura Carles Aribau fou un dels precussors de la Renaixença, convertint-se en un gran exemple a seguir del autors posteriors a ell.

ÀNGEL GUIMERÀ

Àngel Guimerà fou un dels poetes més rellevants durant el període de la Renaixença, un dels creadors de teatre català modern i un activista cultural a favor del catalanisme.

Comença la carrera literària conreant poesia; és proclamat Mestre en Gai Saber (1877) i presideix els Jocs Florals de Barcelona (1889). Molts aspectes de la seua vida personal afecten la creació de la seua literatura, com fet que els seus pares no estigueren casats, que va fer que ell traslladara als personatges alguns aspectes personals, o algun desengany amorós. Ell volia deixar plenament clar que era català, tot i que sa mare fos canària.

Guimerà adopta de Víctor Hugo la tendència de l'universalisme. La seua producció literària conté unes característiques molt significatives. com el fons  religiós clarament catòlic o la idealització del món rural com a representació de la seua catalanitat

Les seues obres solen ser lineals i els personatges tendeixen a no adquirir massa complexitat psicològica. Per dotar-los de versemblança els fa usar la llengua col·loquial, tot i que acurada, sense ús d'arcaismes i cultismes.

Aquestes són algunes de les obres més importants, la majoria eren tragèdies:

Gala Plàcida (1879)
Judit de Welp (1883)
Fill de Rei (1883)
Mar i Cel (1888)
Terra baixa (1896)

(...)